Cuentos - No hi havia a València dos cames com les teues
"No hi havia a València dos cames com les teues,
dolçament les recorde amb els ulls plens de llàgrimes ? " (V. A. ESTELLÉS)
Catarroja Benimaclet no eren distància per a tu. Quin orgull, quina complaença, quina sobèrbia;
- Mireu!, per allí puja Vicent lo recadero!, cridaven els veïns.
- Si home!, lo fill de Sebastià, lo de l?enganyarajoles!, aclaraven els més vells.
Després les coses van anar canviant,
- Són els signes dels temps!, sempre deia el tio Nelo. En bicicleta si que és un moment pujar a Benimaclet!, afegia.
- La d?espardenyes que haguera estalviat, jo! sentenciava, finalment el tio Cinto de la carrasca, enmig de grans sospirs.
Quines cames!,deixeu-m?ho repetir. Sense parangó en tot el regne!.
Encara me?n recorde, tendrament me?n recorde, d?aquell any que vas guanyar-li la paella a Federico , i tant que me?n recorde! Tota València no parlava d?altra cosa. Al cafè del Roig, mossèn ens llegí la notícia. L?alcalde va fer pregonar durant tota la setmana la teua proesa.
Molts t?hem criticat i t?hem tirat per cara no haver acceptat cap de les ofertes que et feren, fins i tot de França. Ves a saber si ara no estariem tots als Camps Elisis celebrant algun tur, d?eixos que fan los francesos en bicicleta. Però tu, sempre deies que t?agradava anar amunt i avall, que t?agradava el teu ofici i fer petar la xerrada amb la gent, que t?atavalaven les multituds ?
Adéu amic!
Algunes de les corones que es van poder llegir aquell dia, deien:
AL FILL PREDILECTE DE LA POBLA. L?Ajuntament i lo Sinyor Alcalde.
VICENT, AMIC, ELS TEUS AMICS QUE SEMPRE ET VENERARAN. I PER MOLTS ANYS QUE ET PUGUEM RECORDAR .
CHE VICENT QUINA PUTADA MOS HAS FET, NINGÚ TORNARÀ A FER L?ARRÒS COM TÚ, Paella sense fronteres
AL CARRER DE LA BÒVILA JA NO ARRIBEN LOS RECADOS, Veïns del carrer de la Bòvila
EM PERDUT UN BON AMIC, GRÀCIES PER DEIXAR-NOS LA BICICLETA. Els de ca?l canquiller.
Joao Blau i Mendes del ?Llibre dels grans homes del meu país ?, volum Xè dels Viatges
Sent by 
